Primera parada

La guerra civil de Síria ha deixat més de 12 milions de persones refugiades i desplaçades que fugen cap als països més propers. Turquia és el destí més confluït pels refugiats. A part de Turquia, també podem parlar de destins com Iraq, Jordània i Egipte. Molts dels que intenten desembarcar a Europa ja han rebut gairebé 900.000 sol·licituds d’asil entre l’abril del 2011 i l’octubre de 2016. 

Entre el 2013 i el 2014 és quan topem amb l'episodi de migració més abundant. A posteriori, la sortida de sirians del país es va estabilitzar. Tot i així, des de la victòria militar del govern de Baixar al-Assad i els seus aliats russos, ha tornat a arrencar i revifar amb força.  

Si bé, des de l’inici del 2015 més de 250.000 persones han posat la seva vida en joc travessant el Mediterrani per tal d’arribar a terra ferma, una terra que esperen que els doni les claus per començar de nou. L’anomenem Europa. 

Estem parlant de la crisi humanitària més greu en 70 anys. Les dades parlen per si soles. Occident, incapaç de pactar una solució per als refugiats, s’ha oblidat totalment de Síria, ja que la coalició internacional ha prioritzat la lluita d’Estat Islàmic i ha infravalorat els atacs cap a la població siriana. La passivitat europea ha provocat que les víctimes hagin hagut d’encomanar-se a les màfies. Ja han mort 2.000 persones al Mediterrani. 

La fotografia de l’Ailan va arribar a sacsejar la opinió pública. Ens ha quedat clar que no n’hi ha prou amb la commoció i un sacseig efímer. L’Ailan, imatge del qual s’ha assentat com a icona de la crisi humanitària, no deixa de ser una víctima més. L’horror ens ennuega amb la por i espanta el monstre que tots portem dins. 

“Avui, ara i aquí o desobeïm l’horror, o l’horror se’ns cruspirà.” (David Fernández, 2016).

VIATJANT... I FUGINT. 

PERFIL DELS PONENTS