L'experiència i Ramón Lobo

Ramón Lobo embolcalla la seva intervenció sota el títol “Periodisme front el fenomen dels refugiats”. I és que, segons Lobo, el periodisme compromès, rigorós i no partidista és la millor arma contra les injustícies socials. Creu, però, que des d’aquest ofici no es pot canviar el món; això és una tasca que no pertoca als periodistes, però considera que sí que cal tenir aquesta idea com a fi del trajecte, com a punt final de la utopia.
Partint des d’aquesta òptica, cal ser crític amb el periodisme actual: en un món en què hi ha una increïble llibertat pel moviment de capital però no pel de persones, els periodistes van a les guerres a explicar els problemes de la gent sense preguntar-los quins són, apunta Lobo. Tan és així, que afirma que els mitjans de comunicació són part del problema, perquè enlloc de criticar el poder, escriuen allò que li diuen. “El periodisme és la informació que es vol ocultar", resumeix el ponent citant a George Orwell.

Durant el discurs, s’ha parlat de la important necessitat de tenir un marc que sustenti xifres, converses, imatges... perquè la feina d’un periodista es basa en mostrar les contradiccions de la societat. Així doncs, cal mostrar-ho tot: S’ha de parlar de les màfies de la guerra com també de les empreses que es nodreixen d’aquesta tragèdia. 

Lobo comenta també que el bon periodisme va lligat amb el fet d’apropar-se a allò que s’explica. “Primícia és el primer que ho explica bé”, resumeix el periodista citant a Gabriel García Márquez. 

Finalment, Ramón Lobo ha apuntat que no es pot ser activista i periodista a la vegada: “Jo no vull canviar la societat, jo vull que la canviïn els que l’han de canviar”. 

"Todos tenemos el derecho humano de buscar una vida mejor"



"Nos conmociona la foto de un niño pero hay miles de niños muriendo"