Fotoperiodisme vital i Anna Surinyach

“Passar estones del teu temps amb gent et permet veure les dobles i triples cares i no només la ferida de la guerra.” La fotoperiodista Anna Surinyach ens deixa de testimoni la història de la Sara. La seva mare i el seu germà van morir en un vaixell petera. La contribució de Surinyach respecte la història no només va ser la de periodista, sinó la d’humana. Amb l’equip periodístic amb el qual es trobaven a terreny van aconseguir que la petita Sara pogués instal·lar-se en una casa d’acollida italiana i que la seva tieta visqués prop d’ella.

Una veu d’aquests característiques ens fa memòria indiscutible de la màxima de Kapuscinski que ja afirmava al seu moment que per ser periodista s’ha de ser bona persona.

La importància de posar cara als números

Surinyach ha volgut posar cara a les xifres. No obstant això, aquestes últimes ja no són tan importants. Ens diuen que arriben constantment en massa, però realment es tracta d’una quantitat ínfima respecte el que explicita la realitat. El problema ha estat que les imatges han estat i són una eina molt útil per abraçallar-nos i amarar-nos d’una tendresa i consciència, tot i que efímera i fugaç.

Dades en milions de persones proporcionades per Anna Surinyach i publicades a l'informe de l'ACNUR

L'INFERN A VEU DE L'OBJECTIU D'ANNA  SURINYACH